miércoles, 22 de octubre de 2014

Manifest unitari davant la Jornada de Vaga Estudiantil i de Lluita del 23 d'octubre de 2014.

Signat per:
 FEU Alcoi
 CCOO PV
 Intersindical Valenciana-STEPV
 PCE-PCPV
 JCPV
 EUPV
 Compromís per l’Alcoià-Comtat-les Foies
 Joves amb compromís Alcoià-Comtat-les Foies
 PAH Alcoi
 Marxes per la dignitat Alcoià-Comtat
 PSPV-PSOE Alcoi
 Joves Socialistes d’Alcoi
Podemos Alcoi


Tota la comunitat educativa alcoiana i les organitzacions sindicals, polítiques i socials adherides a aquest Manifest mostren amb la Vaga d'Estudiants del 23 d'octubre, el seu total rebuig a la degradació sistemàtica que està patint l'Educació Pública, així com al seu total desmantellament a través de l'aprovació de la LOMQE i de les retallades econòmiques promogudes pel Govern nacional i pel Govern del País Valencià. Les polítiques capitalistes aplicades amb l'excusa de la crisi econòmica, en pro de la cerca d'una suposada austeritat, estan transformant una Educació que ja de per si té moltes manques, en una carrera d'obstacles que molts estudiants no podran salvar, en la qual seran tractats com a mera mercaderia, i en les quals el professorat cada vegada més espoliat dels seus drets, no serà pres en consideració a l'hora de planificar la política educativa.

Les agressions a l'educació del Govern de Rajoy formen part del pla d'ajust imposat per a traure profit dels serveis públics que pateixen una tendència cap a la privatització i del minvament de drets dels treballadors, seguint els dictats de les polítiques afavorides per Merkel i els seus socis de la Unió Europea, que són aplaudides pel Banc Mundial i el Fondo Monetari Internacional, que no pretenen més que la mercantilització de drets fonamentals, com el són la Sanitat o l'Educació.

En el País Valencià el Govern del PP del senyor Alberto Fabra, ve aplicant aqueixa mateixa recepta amarga per als d'a baix i dolç per als interessos econòmics privats. Mentre critiquen les retallades econòmiques, augmenten les ràtios, la generalització de contractes per hores o la generalització de centres a compartir, la reducció de plantilles i d'oferta educativa en els ensenyaments post-obligatòries, apliquen la reducció de departaments didàctics, traient avant les seues mesures a colp de decret. La comunitat educativa mostra així el seu total rebuig a la degradació sistemàtica que està patint l'educació a causa d'unes polítiques d'austeritat injustes que tenen com a objectiu el desmantellament dels serveis públics, aquells que han de garantir unes condicions de vida dignes per a tota la ciutadania, en condicions d'igualtat i d'equitat social.

En primer lloc diem no a la LOMQE perquè és una contrareforma que:
• Pretén acabar amb el ensenyament del valencià, fent que a la llarga desaparega, i imposa el castellà com a llengua principal en tots els casos.

• Consolida les retallades educatives, la degradació de les condicions laborals del personal docent universitari i no universitari i del personal laboral i obri la porta a una dura reconversió en el sector.

• S'ha dissenyat a esquena de la comunitat educativa. No ha permès analitzar ni debatre els possibles problemes del nostre sistema educatiu.

• És una llei privatitzadora que converteix a l'educació en un ben individual. Mitjançant un canvi radical d'objectius, l'educació deixa d'estar considerada com un dret fonamental que ha de ser garantit mitjançant una xarxa escolar de centres públics de qualitat, per a sotmetre-la a les lleis del mercat.

• És una llei segregadora: per sexe, per llengua, per nivell adquisitiu (zona única d'escolarització, rànquings de centres), per nivell acadèmic (revàlides, itineraris sense eixida, “altes capacitats”), per religió o per l'especialització de centres.

• Estableix itineraris excloents, que seleccionen i classifiquen a l'alumnat, fins i tot abans de finalitzar l'educació obligatòria.

• Elimina el dret de participació de la comunitat educativa en els centres, deixant als consells escolars com a mers òrgans consultius, coartant la presa de decisions tant pel personal docent com dels altres membres de la comunitat escolar.

• Concedeix un poder quasi absolut als directors per a aprovar el projecte de centre i decidir en la selecció dels professors.
 • Les proves externes en primària i de revàlides al final de l'ESO i del batxillerat, suposen menyspreu a la labor docent i elimina l'avaluació contínua. Implanta una competència desigual entre centres i zones geogràfiques amb diferent renda i nivell social, obrint la porta a el “rànquing de centres”. Concep l'avaluació com una carrera d'obstacles.

• Perverteix l'autonomia dels centres, donant prioritat als d'especialització curricular, que aprofundeixen en la selecció de l'alumnat, en la desregulació i en la fallida de la igualtat d'oportunitats. No obstant açò, no estableix mesures que afavorisquen l'equitat.

• Exclou altres funcions educatives pròpies d'una societat democràtica, eliminant l'educació en valors. Retrocedeix en la igualtat de gènere i en l'educació mixta. Obliga a l'alumnat a cursar religió o la seua alternativa, quan les religions haurien d'estar fóra del currículum i de l'horari escolar.

En segon lloc, diem no a les retallades en educació.

Les retallades educatives responen a una estratègia calculada per a afeblir i degradar la qualitat del sistema educatiu i avançar en la seua privatització. A més, no suposen cap solució als problemes reals de l'educació pública. Els eixos d'aquesta política de degradació són:

•Dràstica reducció de les plantilles: en contradicció amb l'increment sostingut de l'alumnat i de les múltiples opinions qualificades que recomanen el desenvolupament de plans per a reduir el fracàs escolar i l'abandó primerenc.

• La reducció de mesures i serveis de suport fonamentals: recursos destinats a beques en tots els nivells, serveis complementaris (menjadors, transport, llibres i material escolar), aules de suport, mesures d'atenció a la diversitat… Com a conseqüència, molts alumnes deixaran de rebre les ajudes educatives i econòmiques que necessiten per a accedir a l'educació en igualtat de condicions, premissa indispensable per a possibilitar la cohesió social.

• L'eliminació de les subvencions i/o ajudes a les AMPAS i Associacions Estudiantils, per exemple, per a mantenir activitats extraescolars de qualitat a preus assequibles o garantir la participació d'aquestes en els diferents fòrums educatius.

• L'encariment i la limitació en l'accés als ensenyaments fonamentals per a la societat, que han de ser suficients i gratuïtes. Brutal reducció del pressupost destinat a l'educació pública, salvatge política privatitzadora, desorbitat increment de les taxes universitàries, reducció del nombre i quantia de les beques, deixa de ser gratuït l'accés a l'educació infantil, la formació professional i a altres ensenyaments de règim especial (idiomes, artístiques i musicals), retallada del mapa de titulacions universitàries i de FP en un context d'atur juvenil que supera el 50%.

Per tots aquests motius ens manifestem i demanem que es retiren totes les lleis i pràctiques que estan acabant amb l'educació pública. Demanem una educació pública, popular i democràtica, que compte amb tots els sectors de la comunitat educativa i que siga completament gratuïta.


NO A LES RETALLADES EN EDUCACIÓ!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario