viernes, 31 de octubre de 2014

Manifest per la readmissió immediata dels alumnes expulsats de l'IES Pare Vitòria.

Dotze alumnes de PQPI de l’IES Pare Vitòria han sigut expulsats per exercir el seu dret a vaga els passats dies 21, 22 i 23 d’Octubre. El motiu, segons al·lega el director de l’institut, és que el Consell d’Estudiants del centre havia decidit secundar només un dels tres dies convocats en l'àmbit nacional pel Sindicat d’Estudiants (el dijous dia 23), i que per tant, considera la inassistència a classe els altres dos “un acte greu d’indisciplina” motiu de sanció.
Segons afirma, aquesta decisió de no anar a classe havia d’ haver sigut comunicada a la direcció del centre amb antelació, i que el fet de no haver-ho comunicat era un acte deliberat de desobediència a la llei i a les normes de l’institut.
L’argument de què no és legal fer vaga sense comunicar-ho és fals, la Constitució reconeix el dret individual a aquesta i garanteix que no puga ser reprimit per cap òrgan ni institució. Ell s’escuda en un decret que determina que “no pot ser objecte de sanció cap decisió col·lectiva d’inassistència a classe que haja sigut prèviament comunicada”, interpretant arbitràriament que el fet de no complir aquesta condició ha de ser castigat amb una sanció, inclusive amb l’expulsió.
No obstant això, els alumnes no havien rebut cap tipus d'informació sobre quin procediment havien de seguir ni sobre les conseqüències que podia tindre el fet de no assistir a classe. És més, la direcció del Consell d’Estudiants del centre els havia informat malament, dient-los que tenien dret individual a fer els tres dies de vaga sense cap problema i sense cap reprimenda.
Estem convençuts que el vertader motiu de l’expulsió és un fet que ve de temps enrere, quan els alumnes vam eixir al pati a manifestar-nos per les difícils condicions en què estàvem donant classe a causa de les altes temperatures, i ens va ordenar amb un to amenaçant que entrarem a l’aula, a la qual cosa ens vam negar; això no ens ho perdona pel que pareix”, ens deia un dels afectats.
Segons va dir el director a uns companys del FEU, ell és l’autoritat en eixe institut i no pot consentir que no se li obeeixca quan ordena qualsevol cosa. Qui es nega està faltant-li al respecte i ha de ser sancionat amb les mesures que ell determine convenients: “jo sóc l’autoritat ací i s’ha de fer el que jo dic, a qui no li agrade que no torne a aquest institut o que s’atinga a les conseqüències” amenaçava.
Ell afirma que aquesta sanció té com a objectiu fer-los recapacitar i que a la pròxima vegada li facen cas quan els diga alguna cosa. Però coneixent l’actitud que ha mantingut durant els repetits intents de negociar la retirada de les sancions, és fàcil adonar-se’n que es tracta més d’una venjança i una imposició personal que d’un correctiu. L’expulsió no tindrà cap efecte correctiu, més bé al contrari, i ell ho sap, però es reitera en què està disposat a expulsar-los les vegades que faça falta per tal que desistisquen i obeeixquen les seues ordres.
En definitiva, la sanció és injusta primer perquè és producte de la desinformació: els alumnes havien sigut mal informats i creien que podien secundar la vaga individualment i sense comunicar-ho; i segon perquè l’expulsió per una falta d’assistència injustificada és excessiva.
L’actitud arbitrària i autoritarista del director, i les seues dures reprimendes als companys que van decidir fer vaga la setmana passada, fent abús de la seua autoritat, són un acte antidemocràtic i repressiu que comporta inevitablement a què els estudiants tinguen por la següent vegada que decidisquen fer vaga.
Per tot açò, enfront aquesta situació de vulneració dels drets dels estudiants, i davant la negativa del director de cedir en la seua reprimenda, des del Front Estudiantil Unificat d’Alcoi exigim la immediata readmissió dels dotze alumnes expulsats per exercir el seu legítim dret a vaga i la retirada de qualsevol tipus de sanció que haja pogut recaure sobre ells.
No més repressió als estudiants!

Per la readmissió immediata dels alumnes del Ies Pare Vitòria expulsats per exercir el seu dret a vaga!
Signat: FEU Alcoi

jueves, 30 de octubre de 2014

Per la readmissió immediata dels alumnes expulsats de l'IES Pare Vitòria.

Des del FEU Alcoi demanem la readmissió immediata dels alumnes de l'IES Pare Vitòria expulsats per fer vaga els passats dies 21, 22 i 23 d'octubre. Davant la negativa del director del centre de readmetre els alumnes, des del FEU Alcoi demanem la seva readmissió immediata i la fi de la repressió als estudiants que es mobilitzen en defensa de l'educació pública i contra la LOMQE.


No mes repressió a les aules!!

Valoració de la vaga del 23 d'octubre

Des del Front Estudiantil Unificat d'Alcoi (FEU-Alcoi), es valora aquesta vaga de forma molt positiva. L'assistència dels alumnes als centres d'educació va ser inferior al 20%, comptant instituts públics i privats, segons van facilitar els sindicats i els propis centres.




Pel que fa a l'activitat, el FEU-Alcoi destaca el treball previ a la vaga, ja que setmanes abans del 23 d'octubre es van enganxar cartells informatius per dins i fora dels centres d'estudi, a més del ja clàssic repartiment d'octavetes, el que va fer que gran part de l'estudiantat alcoià coneguera l'existència de la mateixa i els motius que van portar a ella. També es va parlar amb els docents perquè es permetera informar a les classes i perquè els mateixos professors facilitaren el dret a vaga.

El dia 23 d'octubre el FEU-Alcoi va formar grups de piquets en tots els centres d'estudi d'Alcoi, informant els alumnes que assistien a classe dels motius de la vaga, tot i que cal assenyalar amb orgull que molt pocs alumnes van anar a classe eixe dia.

A les 12 del migdia s'havia convocat una concentració a la plaça de la Universitat d'Alcoi, a la qual va assistir una gran quantitat d'estudiants per protestar contra les retallades en educació i per l'educació popular. Finalment es va llegir un manifest signat per un ampli ventall de sindicats, partits polítics i moviments socials de la zona.

miércoles, 22 de octubre de 2014

Manifest unitari davant la Jornada de Vaga Estudiantil i de Lluita del 23 d'octubre de 2014.

Signat per:
 FEU Alcoi
 CCOO PV
 Intersindical Valenciana-STEPV
 PCE-PCPV
 JCPV
 EUPV
 Compromís per l’Alcoià-Comtat-les Foies
 Joves amb compromís Alcoià-Comtat-les Foies
 PAH Alcoi
 Marxes per la dignitat Alcoià-Comtat
 PSPV-PSOE Alcoi
 Joves Socialistes d’Alcoi
Podemos Alcoi


Tota la comunitat educativa alcoiana i les organitzacions sindicals, polítiques i socials adherides a aquest Manifest mostren amb la Vaga d'Estudiants del 23 d'octubre, el seu total rebuig a la degradació sistemàtica que està patint l'Educació Pública, així com al seu total desmantellament a través de l'aprovació de la LOMQE i de les retallades econòmiques promogudes pel Govern nacional i pel Govern del País Valencià. Les polítiques capitalistes aplicades amb l'excusa de la crisi econòmica, en pro de la cerca d'una suposada austeritat, estan transformant una Educació que ja de per si té moltes manques, en una carrera d'obstacles que molts estudiants no podran salvar, en la qual seran tractats com a mera mercaderia, i en les quals el professorat cada vegada més espoliat dels seus drets, no serà pres en consideració a l'hora de planificar la política educativa.

Les agressions a l'educació del Govern de Rajoy formen part del pla d'ajust imposat per a traure profit dels serveis públics que pateixen una tendència cap a la privatització i del minvament de drets dels treballadors, seguint els dictats de les polítiques afavorides per Merkel i els seus socis de la Unió Europea, que són aplaudides pel Banc Mundial i el Fondo Monetari Internacional, que no pretenen més que la mercantilització de drets fonamentals, com el són la Sanitat o l'Educació.

En el País Valencià el Govern del PP del senyor Alberto Fabra, ve aplicant aqueixa mateixa recepta amarga per als d'a baix i dolç per als interessos econòmics privats. Mentre critiquen les retallades econòmiques, augmenten les ràtios, la generalització de contractes per hores o la generalització de centres a compartir, la reducció de plantilles i d'oferta educativa en els ensenyaments post-obligatòries, apliquen la reducció de departaments didàctics, traient avant les seues mesures a colp de decret. La comunitat educativa mostra així el seu total rebuig a la degradació sistemàtica que està patint l'educació a causa d'unes polítiques d'austeritat injustes que tenen com a objectiu el desmantellament dels serveis públics, aquells que han de garantir unes condicions de vida dignes per a tota la ciutadania, en condicions d'igualtat i d'equitat social.

En primer lloc diem no a la LOMQE perquè és una contrareforma que:
• Pretén acabar amb el ensenyament del valencià, fent que a la llarga desaparega, i imposa el castellà com a llengua principal en tots els casos.

• Consolida les retallades educatives, la degradació de les condicions laborals del personal docent universitari i no universitari i del personal laboral i obri la porta a una dura reconversió en el sector.

• S'ha dissenyat a esquena de la comunitat educativa. No ha permès analitzar ni debatre els possibles problemes del nostre sistema educatiu.

• És una llei privatitzadora que converteix a l'educació en un ben individual. Mitjançant un canvi radical d'objectius, l'educació deixa d'estar considerada com un dret fonamental que ha de ser garantit mitjançant una xarxa escolar de centres públics de qualitat, per a sotmetre-la a les lleis del mercat.

• És una llei segregadora: per sexe, per llengua, per nivell adquisitiu (zona única d'escolarització, rànquings de centres), per nivell acadèmic (revàlides, itineraris sense eixida, “altes capacitats”), per religió o per l'especialització de centres.

• Estableix itineraris excloents, que seleccionen i classifiquen a l'alumnat, fins i tot abans de finalitzar l'educació obligatòria.

• Elimina el dret de participació de la comunitat educativa en els centres, deixant als consells escolars com a mers òrgans consultius, coartant la presa de decisions tant pel personal docent com dels altres membres de la comunitat escolar.

• Concedeix un poder quasi absolut als directors per a aprovar el projecte de centre i decidir en la selecció dels professors.
 • Les proves externes en primària i de revàlides al final de l'ESO i del batxillerat, suposen menyspreu a la labor docent i elimina l'avaluació contínua. Implanta una competència desigual entre centres i zones geogràfiques amb diferent renda i nivell social, obrint la porta a el “rànquing de centres”. Concep l'avaluació com una carrera d'obstacles.

• Perverteix l'autonomia dels centres, donant prioritat als d'especialització curricular, que aprofundeixen en la selecció de l'alumnat, en la desregulació i en la fallida de la igualtat d'oportunitats. No obstant açò, no estableix mesures que afavorisquen l'equitat.

• Exclou altres funcions educatives pròpies d'una societat democràtica, eliminant l'educació en valors. Retrocedeix en la igualtat de gènere i en l'educació mixta. Obliga a l'alumnat a cursar religió o la seua alternativa, quan les religions haurien d'estar fóra del currículum i de l'horari escolar.

En segon lloc, diem no a les retallades en educació.

Les retallades educatives responen a una estratègia calculada per a afeblir i degradar la qualitat del sistema educatiu i avançar en la seua privatització. A més, no suposen cap solució als problemes reals de l'educació pública. Els eixos d'aquesta política de degradació són:

•Dràstica reducció de les plantilles: en contradicció amb l'increment sostingut de l'alumnat i de les múltiples opinions qualificades que recomanen el desenvolupament de plans per a reduir el fracàs escolar i l'abandó primerenc.

• La reducció de mesures i serveis de suport fonamentals: recursos destinats a beques en tots els nivells, serveis complementaris (menjadors, transport, llibres i material escolar), aules de suport, mesures d'atenció a la diversitat… Com a conseqüència, molts alumnes deixaran de rebre les ajudes educatives i econòmiques que necessiten per a accedir a l'educació en igualtat de condicions, premissa indispensable per a possibilitar la cohesió social.

• L'eliminació de les subvencions i/o ajudes a les AMPAS i Associacions Estudiantils, per exemple, per a mantenir activitats extraescolars de qualitat a preus assequibles o garantir la participació d'aquestes en els diferents fòrums educatius.

• L'encariment i la limitació en l'accés als ensenyaments fonamentals per a la societat, que han de ser suficients i gratuïtes. Brutal reducció del pressupost destinat a l'educació pública, salvatge política privatitzadora, desorbitat increment de les taxes universitàries, reducció del nombre i quantia de les beques, deixa de ser gratuït l'accés a l'educació infantil, la formació professional i a altres ensenyaments de règim especial (idiomes, artístiques i musicals), retallada del mapa de titulacions universitàries i de FP en un context d'atur juvenil que supera el 50%.

Per tots aquests motius ens manifestem i demanem que es retiren totes les lleis i pràctiques que estan acabant amb l'educació pública. Demanem una educació pública, popular i democràtica, que compte amb tots els sectors de la comunitat educativa i que siga completament gratuïta.


NO A LES RETALLADES EN EDUCACIÓ!!

miércoles, 15 de octubre de 2014

Vaga d'estudiants a Alcoi el 23 d'Octubre.

LLUITA PER L'ESCOLA PÚBLICA! 
TOTS A LA VAGA! 
Des del Front Estudiantil Unificat d'Alcoi convoquem a tots els 
estudiants dels Centres d'Estudis d'Alcoi al fet que el dia 23 
d'octubre no vagen a classe i es manifesten en contra de la LOMQE 
(Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) i per la defensa 
de l'educació pública. 
 
Des del FEU, integrant del Front d'Estudiants del País Valencià diem 
NO a la FP dual, al copagament en l'educació, als acomiadaments 
dels nostres professors, a la massificació en les aules, a la pujada de 
taxes, a la reducció de les beques. DIEM NO A LA LOMQE. 
 
Fem una crida a tots els estudiants al fet que a més de secundar la 
vaga, assistisquen a la concentració que tindrà lloc a les 12.00 en la 
Plaça de la Universitat (Plaça de Ferràndiz i Carbonell), perquè se'ns 
faça sentir i puguem lluitar tots junts per la defensa de l'educació 
pública i per aconseguir una educació popular i democràtica. 
 
EL 23 D'OCTUBRE TOTS EN ELS CARRERS, 
NINGÚ EN LES AULES!